dilluns, 9 de juny del 2014

Madrid. Jairo Fresnedoso

A. Madrid.

B. Fer un text descriptiu seguint les pautes del tema. 200 paraules.

La ciutat de Madrid té 3.207.247 d'habitants, amb la inclusió de la seva àrea metropolitana la xifra de població és de 6.543.031 d’habitants. Avui dia, és la quarta àrea metropolitana, per darrere de les de París, Londres i Regió del Ruhr, i la tercera ciutat més poblada de la Unió Europea, per darrere de Berlín i Londres.

Madrid té diferents funcions com podria ser la administrativa situada a la Puerta de Europa, …
La funció comercial, situada a la Porta del Sol, a la Gran Vía, a la Pasarela de la Cibeles, al mercat El Rastro i altres zones de cafè i centres comercials. Una funció residencial al Casc Antic, a l’Ensanche i a la Perifèria. També té una funció industrial, situada al polígon industrial de Fuenlabrada, l’edifici de CEPSA, etc.

Aquesta ciutat és una metròpoli, perquè és un conjunt de poblacions unides entre elles i aquestes formen l’àrea metropolitana, és a dir, la ciutat de Madrid.


Madrid forma part de la xarxa urbana Central, la més important de la Península. La seva importància és basa en la centralització de les vies de comunicació d’Espanya, el desenvolupament econòmic i la concentració del poder polític i financer.

C. incloure fotografies descriptives que justifiquin i demostren els arguments del text anterior.




Aquesta imatge és de la Gran Vía. Correspondria a la funció comercial perquè veiem com volen atreure als turistes i habitants amb publicitat a una de les zones més importants de la ciutat.

 

Aquesta imatge és una àrea residencial de la ciutat, fent referència a la funció residencial, perquè surten diferents pisos on habiten els habitants de Madrid.










Aquesta imatge fa referència a la funció indutrial, perquè és de l’edifici de CEPSA.












Aquesta imatge és de la Puerta de Europa i fa referència a la funció administrativa. 







D. incloure vistes aèries i plànol.


































E. Inserir un vídeo d' urbanisme.



dimarts, 27 de maig del 2014

Sortida al districte @22

Els alumnes de primer de batxillerat de l'Institut Polinyà el divendres 25 d'abril van fer una sortida al Poblenou de Barcelona. 

Aquesta sortida relacionada amb el temari de Geografia del curs,"L'estudi de les ciutats i la seva planificació" ha ajudat als alumnes a conèixer i entendre in situ elements tan novedosos com les "smartcities" , el projecte de nous urbanismes 22@,o edificis singulars per l'ús de les energies renovables com el MediaTIC.







diumenge, 11 de maig del 2014

Marsella~Jesús González



Aglomeració urbana del sud de França, Marsella. Amb 850.636 habitants i una densitat de 3.535,18 hab/km², és el primer port francès, i fa gala de capital del sud de França.
Marsella es troba dividida en 16 arrondissements (districtes) i aquests se subdivideixen en barris (111 en total). Els districtes es troben reagrupats per dos en sectors, i cada sector té un consell i un batlle.

Principal centre econòmic i major metròpoli del migdia Francès, agrupant aprop de 1.605.000 persones en l'àrea urbana de Marseille-Aix-en-Provence. 


La zona més propera al mar és la zona on més hi ha industria i turisme, sobre tot el comerç ja que és el major port comercial de França.

En aquesta imatge podem veure com a la costa es troba tot el que ve a ser el comerç, llotges, vaixells de pesca,...

València - Pilar Litrán

València és la capital i la localitat més poblada del País Valencià, amb un total de 792.303 habitants (dades del 2013).













La ciutat de València forma part d’una metropoli, és a dir, València és una gran ciutat envoltada de ciutats petites i mitjanes. La capital és el nucli central i s’especialitza bàsicament en activitats que pertanyen al sector terciari.

 En l'actualitat, València té, fonamentalment, una funció administrativa i de serveis. La majoria de la població treballa en el sector dels serveis (73,2% del total). Tenen un gran pes les activitats de demanda final, el comerç detallista i majorista, i també els serveis especialitzats a empreses i d'activitats professionals.

 Malgrat el gran percentatge de persones que treballen al sector dels serveis, la ciutat també té una funció industrial important. Un 14,2% de la població treballa a petites i mitjanes empreses. Destaquen les que estan relacionades amb els sectors de paper i arts gràfiques, de fusta i mobles, de productes metàl·lics i de calçat i confecció.

Els fluxos del sistema urbà de València, és a dir, els llocs on trobem l’activitats cultural, turísitca, etc, són per exemple el Palau de Congressos i la Ciutat de les Arts i les Ciències.

 El Palau de Congressos és un edifici multi-funcional on es poden celebrar tot tipus d’events, especialment grans congressos i conferències de caràcter nacional i internacional (activitats relacionades amb la política, l’administració, etc).


 En canvi, la Ciutat de les Arts i les Ciències és un complex arquitectònic, cultural i d’entreteniment. És el lloc més freqüentat pels turistes de la ciutat de València. Allà podem trobar un planetàrium, un museu de ciència, un aquàrium, etc.

També trobem molts parcs i jardins, per exemple el Jardí Botànic, el Parc de l'Oest, els Jardins del Real o de Vivers i el Jardí del Túria. Malgrat el gran nombre de jardins, València té una de les tases més baixes del país de superfície verda.













dilluns, 7 d’abril del 2014

Bilbao Alejandro Jiménez


BILBAO


Bilbao és una ciutat amb 349.356 d’habitants (dades del 2013),aquesta ciutat és una connurbació perquè en la comunitat autònoma del país basc no només predomina Bilbao, també predominen altres nuclis com Vitoria.

Les seves diferents funcions són les següents: funcions administratives i de serveis com l'ajuntament, el ‘’pleno municipal’’, l’electricitat, el subministre d’aigua , la neteja de les vies públiques amb l’ajut de l’ajuntament ‘’bilbao garbi’’, l’educació, la sanitat, la seguretat ciutadana, la cultura, els transports públics i els mitjans de comunicació; bàsicament es situa a les zones més cèntriques del nucli urbà.

En la funció comercial la ciutat de Bilbao no té un gran protagonisme perquè, Bilbao en l'actualitat és una ciutat que majoritàriament predomina en el sector de serveis; però això no vol dir que aquest sector estigui infravalorat perquè, aquesta ciutat té una gran envergadura i té les necessitats bàsiques d'aquesta funció (centres comercials, botigues, etç).

La funció residencial de Bilbao es centra majoritàriament en el nucli urbà de la ciutat on s’estableixen la majoria d’infraestructures i habitants, en la zona perifèrica de la ciutat s’estableixen pocs habitants (amb comparació del nucli), graciès a una crisi del sector indústrial en els anys 80 aquest sector va guanyar protagonisme juntament amb el sector de serveis.



Bilbao forma part de la xarxa urbana del sistema cantàbric on es comunica amb Rioja, Navarra etç.
A part de tot això Bilbao té un gran ecosistema on predomina una gran vegetació, a més també destaca en
espais verds com els jardins d'Albia i el parc de Casilda Iturrizar.




Imatges:
Aquesta imatge és un planòl de Bilbao


 
Casa Consistorial de Bilbao

Vista aèrea del Guggenheim




Espai verd (Parc Casilda Iturrizar)








Mitjà de transport que utilitza l'ajuntament de Bilbao per la neteja de la ciutat ''Bilbao Garbi''.







Mitjà de transport que utilitzan els habitants de Bilbao ''Bilbobus''









Torre Iberdrola










Vehicles que utilitzen la ''Ertzaintza''







Videos:

París- Aroa Logrosán.

A. Triar una Ciutat

He triat la Ciutat de París.

B. Fer un text descriptiu seguint les pautes del tema. 200 paraules

La ciutat de París dins dels seus estrets límits administratius té una població de 2.243.833 habitants (2010). No obstant això, durant el segle XX, l'àrea metropolitana de París es va expandir, i és avui dia la cinquena ciutat més gran del continent europeu i la segona per àrea metropolitana.

Paris te diferents funcions com:

-La funció cultural situada en la Torre Eiffel, Museu del Louvre, la Catedral de Notre-Dame, la capella dels Invàlids, el pont Alexandre III, el Centre Pompidou, la basílica de Montmartre, etc.

-La funció comercial com: La Torre Eiffel, el Moulin Rouge, avinguda dels camps elisis, plaça de la concòrdia, etc.
-Funcions residencials com: El districte de paris que inclou els barris residencials de Auteuil i de Passy.

Aquesta ciutat és una metròpoli, perquè s'expandeix molt més enllà dels límits de la ciutat, formant un oval irregular amb extensions de creixement urbà al llarg dels rius Sena i Marne cap al sud-est i est, així com al llarg del Sena i del riu Oise al nord-oest i nord. Més enllà dels principals suburbis, la densitat de població descendeix bruscament: una zona mixta de boscos i zones agrícoles amb una sèrie de ciutats satèl·lit distribuïdes de manera dispersa i relativament uniforme. Aquesta corona urbana, quan es combina amb l'aglomeració de París, completa l'àrea urbana de París, aquestes formen l’àrea metropolitana, és a dir, la ciutat de paris.


Paris forma part de la xarxa urbana Central de França és el principal destí turístic del món, i la seva capital concentra gran part de l'atenció de la gran majoria de turistes que visiten el país. La seva importància és basa en la centralització de les vies de comunicació.
París es connecta amb la resta d'Europa gràcies a una moderna xarxa d'autovies i al complet sistema ferroviari.

C. incloure fotografies descriptives que justifiquin i demostren els arguments del text anterior.




Aquesta imatge és de la Torre Eiffel, i correspondria a la funció cultural, perquè veiem com volen atreure als turistes a una de les zones més importants de la ciutat.





Aquesta dues imatges son del barri Auteuil i Passy, Correspondria a la funció residencial, perquè surten diferents pisos on habiten els habitants de Paris.



















Aquesta imatge és avinguda dels camps elisis i correspondria a la funció comercial, perquè veiem com volen atreure als turistes.







D. incloure vistes aèries i plànol.
















Barcelona. Mercedes Gómez


Barcelona. Mercedes Gómez

Barcelona és una ciutat i una àrea metropolitana a la costa mediterrània de la península Ibèrica, es a dir, és el conjunt que formen una gran ciutat i mitjanes que l'envolten, aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal.
La causa fonamental del desenvolupament de les àrees metropolitanes i dels fluxos que hi circulen són les contínues millores tecnològiques dels mitjans de comunicació i de transports ( de la qual Barcelona disposa d'una amplia xarxa de medis de comunicació i de transports de tota mena per poder comunicar be la ciutat sencera).
És la capital de Catalunya i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Barcelona és coneguda com a capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que té distribuïdes per tots els districtes que la composen i també posseeix diferents mostres d'arquitectura contemporània.

                                Mapa de Barcelona.
                                                         



                    Exemple de arquitectura modernista de BCN.




Barcelona es una ciutat amb una població d'1.628.090 habitants, dels quals 774.890 són homes i 853.200 són dones, segons dades del departament d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona, elaborats a partir del padró de 2008.
                           Evolució demogràfica de BCN.

Una de les característiques principals de les aglomeracions metropolitanes quant al seu poblament és l'elevada densitat de població. Tanmateix, és habitual que als territoris metropolitans coexisteixin zones amb una densitat molt alta i un poblament compacte al costat de zones de baixa densitat i un poblament dispers, com mostra aquest mapa de la regió metropolitana de Barcelona.

“El 20 d’abril el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona”




Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit.
                       Evolució de la línia de costa de Barcelona.

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins al punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya.
Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L'existència de l'illa de Maians contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.                                                        
                                                                                    


Barcelona ha anat creixent annexionant els municipis veïns que són avui dia districtes de la ciutat. Barcelona està dividida en deu districtes:
   1.Ciutat Vella
   2. L'Eixample: Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del Pla Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista.
   3.Sants-Montjuïc

4.Les Corts                                                 
   5.Sarrià-Sant Gervasi
   6.Gràcia
   7.Horta- Guinardó
   8.Nou Barris
   9.Sant Andreu
  10.Sant Martí                                                

Unes de les característiques de les àrees metropolitanes és que el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que l'envolten s'especialitzen en usos residencials i també en instal·lacions industrials i equipaments comercials i d'oci que ocupen grans superfícies.

En una ciutat es poden distingir tres parts en la que es divideix i en cadascuna predomina una funció urbana.

 1-Barri antic: (centre històric de la ciutat) pla irregular i trama densa. A partir de la industrialització la població va créixer i va fer que la ciutat es tingues que ampliar i reorganitzar, així, que va passar a tindre un pla ortogonal o reticular, a dir, el traçat dels carrers es tallen perpendicularment de forma que queda quadriculat el pla de la ciutat. A la zona de Poblenou.

2-Eixample: (que és localitza a l'eixample Cerdà) Fruit del creixement industrial, fa uns 20 anys l'arribada massiva de la gent del camp cap a la ciutat per buscar treball comporta la destrucció de les muralles i el creixement de l'eixample, però encara es conserven alguns trossos de la muralla. És una zona tant de residencia com de concentració d'activitats comercials i de negocis, es a dir, es dediquen al sector secundari i terciari. A l'actualitat la funció residencial, es a dir, les zones on viu la població es troba als eixamples.

3-Barris perifèrics: (es localitzaria a la zona de Sant Martí de Provençals, Gràcia, Sant Andreu, Sants...) Són zones residencials per a les classes benestants o bé barris dormitori per als treballadors.

  Plànol de Barcelona separat per districtes







La regió metropolitana de Barcelona es una de les xarxes catalanes i es la que exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis que influeix tot el territori català.
Dins aquesta regió es poden diferenciar dues zones:
1-L'àrea metropolitana, formada per Barcelona i els municipis més propers.
2-La corona metropolitana, anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.











Barcelona va ser durant molt de temps una ciutat industrial, actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris industrials en zones residencials, de recerca per productes d'alt valor afegit i de serveis. Els sectors industrials més representatius de Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica, indústria mèdica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logístiques, editorials i informàtiques.

Barcelona ha patit també greus problemes de deslocalització industrial pel trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; problema que es veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, un dels més cars d'Europa.
Tot i això, Barcelona genera una cinquena part de les exportacions totals espanyoles. L'economia barcelonina va créixer un 3,5% el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyola del 3,8%.

La marca Barcelona: Segons The European City Brand Barometer la fortalesa de la marca "Barcelona" se situa en tercera posició, juntament amb Múnic i darrere de París i Londres. Es troba en la quarta posició del rànquing de millors ciutats de negocis i places hoteleres, en cinquena posició en organització de congressos, la primera en passatgers de creuers i la sisena en preu de lloguer de sòl industrial.


                                        Marca Barcelona