Barcelona. Mercedes
Gómez
Barcelona és una
ciutat i una àrea metropolitana a la costa mediterrània de la península
Ibèrica, es a dir, és el conjunt que formen una gran ciutat i mitjanes que
l'envolten, aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de
fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret
principal.
La causa fonamental
del desenvolupament de les àrees metropolitanes i dels fluxos que hi circulen
són les contínues millores tecnològiques dels mitjans de comunicació i de
transports ( de la qual Barcelona disposa d'una amplia xarxa de medis de
comunicació i de transports de tota mena per poder comunicar be la ciutat
sencera).
És la capital de
Catalunya i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península
Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada
Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Barcelona és coneguda
com a capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que té
distribuïdes per tots els districtes que la composen i també posseeix diferents
mostres d'arquitectura contemporània.
Exemple de
arquitectura modernista de BCN.
Barcelona es una
ciutat amb una població d'1.628.090 habitants, dels quals 774.890 són homes i
853.200 són dones, segons dades del departament d'estadística de l'Ajuntament
de Barcelona, elaborats a partir del padró de 2008.
Evolució demogràfica de BCN.
Una de les
característiques principals de les aglomeracions metropolitanes quant al seu
poblament és l'elevada densitat de població. Tanmateix, és habitual que als
territoris metropolitans coexisteixin zones amb una densitat molt alta i un
poblament compacte al costat de zones de baixa densitat i un poblament dispers,
com mostra aquest mapa de la regió metropolitana de Barcelona.
“El 20 d’abril el
Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de la
Regió Metropolitana de Barcelona”
Situada a la costa de
la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes
de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i
limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de
Collserola que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un
perímetre molt definit.
Evolució de la línia de costa de Barcelona.
La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas
del temps fins al punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha
la Plaça de Catalunya.
Els terrenys sobre els
quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la
construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de
sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que
foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L'existència de
l'illa de Maians contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua
de terra base de la Barceloneta.
Barcelona ha anat creixent annexionant els municipis
veïns que són avui dia districtes de la ciutat. Barcelona està dividida en deu
districtes:
1.Ciutat Vella
2. L'Eixample: Es tracta
del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del Pla
Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es
troben la major part d'edificis d'estil modernista.
3.Sants-Montjuïc
4.Les Corts
5.Sarrià-Sant Gervasi
6.Gràcia
7.Horta- Guinardó
8.Nou Barris
9.Sant Andreu
10.Sant Martí
Unes de les
característiques de les àrees metropolitanes és que el nucli central tendeix a
especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que
l'envolten s'especialitzen en usos residencials i també en instal·lacions
industrials i equipaments comercials i d'oci que ocupen grans superfícies.
En una ciutat es poden
distingir tres parts en la que es divideix i en cadascuna predomina una funció
urbana.
1-Barri antic: (centre històric de la ciutat)
pla irregular i trama densa. A partir de la industrialització la població va
créixer i va fer que la ciutat es tingues que ampliar i reorganitzar, així, que
va passar a tindre un pla ortogonal o reticular, a dir, el traçat dels carrers
es tallen perpendicularment de forma que queda quadriculat el pla de la ciutat.
A la zona de Poblenou.
2-Eixample: (que és
localitza a l'eixample Cerdà) Fruit del creixement industrial, fa uns 20 anys
l'arribada massiva de la gent del camp cap a la ciutat per buscar treball
comporta la destrucció de les muralles i el creixement de l'eixample, però encara
es conserven alguns trossos de la muralla. És una zona tant de residencia com
de concentració d'activitats comercials i de negocis, es a dir, es dediquen al
sector secundari i terciari. A l'actualitat la funció residencial, es a dir,
les zones on viu la població es troba als eixamples.
3-Barris perifèrics:
(es localitzaria a la zona de Sant Martí de Provençals, Gràcia, Sant Andreu,
Sants...) Són zones residencials per a les classes benestants o bé barris
dormitori per als treballadors.
Plànol de
Barcelona separat per districtes
La regió metropolitana
de Barcelona es una de les xarxes catalanes i es la que exerceix una funció de
centralitat administrativa, econòmica i de serveis que influeix tot el
territori català.
Dins aquesta regió es
poden diferenciar dues zones:
1-L'àrea
metropolitana, formada per Barcelona i els municipis més propers.
2-La corona
metropolitana, anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de
capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.
Barcelona va ser
durant molt de temps una ciutat industrial, actualment les fàbriques s'han
desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris
industrials en zones residencials, de recerca per productes d'alt valor afegit
i de serveis. Els sectors industrials més representatius de Barcelona són la
indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica,
indústria mèdica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats
logístiques, editorials i informàtiques.
Barcelona ha patit
també greus problemes de deslocalització industrial pel trasllat d'indústria a
països amb una mà d'obra més barata; problema que es veu incrementat per
l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, un dels més cars
d'Europa.
Tot i això, Barcelona
genera una cinquena part de les exportacions totals espanyoles. L'economia
barcelonina va créixer un 3,5% el 2006, el percentatge més alt dels darrers
cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la
mitjana espanyola del 3,8%.
La marca Barcelona: Segons The
European City Brand Barometer la fortalesa de la marca "Barcelona" se
situa en tercera posició, juntament amb Múnic i darrere de París i Londres. Es
troba en la quarta posició del rànquing de millors ciutats de negocis i places
hoteleres, en cinquena posició en organització de congressos, la primera en
passatgers de creuers i la sisena en preu de lloguer de sòl industrial.
Marca
Barcelona
