dilluns, 7 d’abril del 2014

Barcelona. Mercedes Gómez


Barcelona. Mercedes Gómez

Barcelona és una ciutat i una àrea metropolitana a la costa mediterrània de la península Ibèrica, es a dir, és el conjunt que formen una gran ciutat i mitjanes que l'envolten, aquest conjunt és un sistema ben integrat, amb la intensitat de fluxos entre el nucli central i els nuclis que graviten al voltant com a tret principal.
La causa fonamental del desenvolupament de les àrees metropolitanes i dels fluxos que hi circulen són les contínues millores tecnològiques dels mitjans de comunicació i de transports ( de la qual Barcelona disposa d'una amplia xarxa de medis de comunicació i de transports de tota mena per poder comunicar be la ciutat sencera).
És la capital de Catalunya i la segona ciutat en població i pes econòmic de la península Ibèrica. El municipi creix sobre una plana encaixada entre la serralada Litoral, el mar Mediterrani, el riu Besòs i la muntanya de Montjuïc.
Barcelona és coneguda com a capital del modernisme, per la gran quantitat i qualitat d'obres que té distribuïdes per tots els districtes que la composen i també posseeix diferents mostres d'arquitectura contemporània.

                                Mapa de Barcelona.
                                                         



                    Exemple de arquitectura modernista de BCN.




Barcelona es una ciutat amb una població d'1.628.090 habitants, dels quals 774.890 són homes i 853.200 són dones, segons dades del departament d'estadística de l'Ajuntament de Barcelona, elaborats a partir del padró de 2008.
                           Evolució demogràfica de BCN.

Una de les característiques principals de les aglomeracions metropolitanes quant al seu poblament és l'elevada densitat de població. Tanmateix, és habitual que als territoris metropolitans coexisteixin zones amb una densitat molt alta i un poblament compacte al costat de zones de baixa densitat i un poblament dispers, com mostra aquest mapa de la regió metropolitana de Barcelona.

“El 20 d’abril el Govern de la Generalitat aprova definitivament el Pla territorial parcial de la Regió Metropolitana de Barcelona”




Situada a la costa de la mar Mediterrània, Barcelona s'assenta en una plana formada entre els deltes de les desembocadures dels rius Llobregat, al sud-oest, i Besòs, al nord-est, i limitada pel sud-est per la línia de costa, i pel nord-oest per la serralada de Collserola que segueix paral·lela la línia de costa encaixant la ciutat en un perímetre molt definit.
                       Evolució de la línia de costa de Barcelona.

La línia de la costa de Barcelona ha canviat al pas del temps fins al punt que en l'època prehistòrica arribava on avui dia hi ha la Plaça de Catalunya.
Els terrenys sobre els quals s'assentà la Barceloneta no existien un segle i mig abans de la construcció d'aquest barri. Aquests terrenys són fruit de la formació de sediments de sorra arrossegada pels corrents marins provinents del nord i que foren contingudes per l'espigó del port construït el 1640. L'existència de l'illa de Maians contribuí a la fixació de la sorra i la formació de la llengua de terra base de la Barceloneta.                                                        
                                                                                    


Barcelona ha anat creixent annexionant els municipis veïns que són avui dia districtes de la ciutat. Barcelona està dividida en deu districtes:
   1.Ciutat Vella
   2. L'Eixample: Es tracta del barri que es va començar a construir a partir del 1860 a partir del Pla Cerdà, per tal d'eixamplar la ciutat cap al pla de Barcelona.
L'Eixample és l'indret de la ciutat on es troben la major part d'edificis d'estil modernista.
   3.Sants-Montjuïc

4.Les Corts                                                 
   5.Sarrià-Sant Gervasi
   6.Gràcia
   7.Horta- Guinardó
   8.Nou Barris
   9.Sant Andreu
  10.Sant Martí                                                

Unes de les característiques de les àrees metropolitanes és que el nucli central tendeix a especialitzar-se en activitats del sector terciari, mentre que els nuclis que l'envolten s'especialitzen en usos residencials i també en instal·lacions industrials i equipaments comercials i d'oci que ocupen grans superfícies.

En una ciutat es poden distingir tres parts en la que es divideix i en cadascuna predomina una funció urbana.

 1-Barri antic: (centre històric de la ciutat) pla irregular i trama densa. A partir de la industrialització la població va créixer i va fer que la ciutat es tingues que ampliar i reorganitzar, així, que va passar a tindre un pla ortogonal o reticular, a dir, el traçat dels carrers es tallen perpendicularment de forma que queda quadriculat el pla de la ciutat. A la zona de Poblenou.

2-Eixample: (que és localitza a l'eixample Cerdà) Fruit del creixement industrial, fa uns 20 anys l'arribada massiva de la gent del camp cap a la ciutat per buscar treball comporta la destrucció de les muralles i el creixement de l'eixample, però encara es conserven alguns trossos de la muralla. És una zona tant de residencia com de concentració d'activitats comercials i de negocis, es a dir, es dediquen al sector secundari i terciari. A l'actualitat la funció residencial, es a dir, les zones on viu la població es troba als eixamples.

3-Barris perifèrics: (es localitzaria a la zona de Sant Martí de Provençals, Gràcia, Sant Andreu, Sants...) Són zones residencials per a les classes benestants o bé barris dormitori per als treballadors.

  Plànol de Barcelona separat per districtes







La regió metropolitana de Barcelona es una de les xarxes catalanes i es la que exerceix una funció de centralitat administrativa, econòmica i de serveis que influeix tot el territori català.
Dins aquesta regió es poden diferenciar dues zones:
1-L'àrea metropolitana, formada per Barcelona i els municipis més propers.
2-La corona metropolitana, anell que envolta l'àrea metropolitana i que inclou un seguit de capitals comarcals i altres ciutats generalment força industrialitzades.











Barcelona va ser durant molt de temps una ciutat industrial, actualment les fàbriques s'han desplaçat a la perifèria, fet que ha permès reconvertir els antics barris industrials en zones residencials, de recerca per productes d'alt valor afegit i de serveis. Els sectors industrials més representatius de Barcelona són la indústria tèxtil, química, farmacèutica, automobilística, electrònica, indústria mèdica i d'impremta. En serveis Barcelona destaca per les activitats logístiques, editorials i informàtiques.

Barcelona ha patit també greus problemes de deslocalització industrial pel trasllat d'indústria a països amb una mà d'obra més barata; problema que es veu incrementat per l'escàs i car sòl industrial de l'àrea metropolitana, un dels més cars d'Europa.
Tot i això, Barcelona genera una cinquena part de les exportacions totals espanyoles. L'economia barcelonina va créixer un 3,5% el 2006, el percentatge més alt dels darrers cinc anys, segons la Cambra de Comerç de Barcelona, tot i que per sota de la mitjana espanyola del 3,8%.

La marca Barcelona: Segons The European City Brand Barometer la fortalesa de la marca "Barcelona" se situa en tercera posició, juntament amb Múnic i darrere de París i Londres. Es troba en la quarta posició del rànquing de millors ciutats de negocis i places hoteleres, en cinquena posició en organització de congressos, la primera en passatgers de creuers i la sisena en preu de lloguer de sòl industrial.


                                        Marca Barcelona




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada